Seguirem vivint

Marxa, Gina, no tinguis por, t'estimem.

Et donem les gràcies per tot el que ens has donat i hem après.

Has estat inspiració i mestra.

Gina, bonica perdona'm si alguna vegada no he estat a l'altura de la situació. I perdona aquells que no t'han descobert a causa de la por a la diferència, a la malaltia o al dolor.

Tu m'has ensenyat a no tenir por, a entendre què és important la vida: l'amor en m'ajúscules.

Vés, Gina no tinguis por, no veus la llum de les ànimes?

Seràs lliure d'aquest cos tan bonic que t'ha empresonat.

Canta, balla, salta, juga, perquè per fi seràs lliure per fer-ho.

No tinguis por, allà trobaràs gent bona que t'espera feliços.

Vés, bonica, vés,filla,seguirem endevant, t'ho prometo,honorarem la teva memòria, ens deixes un llegat inmoral d'ontze anys de vida.

Vés,nineta dolça, vés,Gina, no tinguis por.

Jo ja no tinc por i et puc acompanyar i mirar la mort de cara i acceptar-la com una celebració de la vida. Gràcies! Això també t'ho dec a tu.

Deixa't anar, bonica, jo t'acompanyaré, ara ja puc...

Gràcies per totes les persones de cor generós que ens has aportat.

Ja queda menys, filla, no pateixis, no pateixis més. Som al teu costat, hi serem sempre. Tu seràs al nostre cor, a les meves mans, amb el teu perfum de nina de porcellana.

Els teus germans t'abracen, et diuen adéu. També ho saben fer.

Desfilen família i amics del cor i et diuen adéu; com l'avi que et volia curar - la seva primera néta - i ha hagut d'accpetar que et mories.

Itu dubtes de si marxar o no perquè també ha estat bonica la vida, i cada minut de la teva vida ha valgut la pena, fins al darrer. 

Però ja no et queda energia, ho se filla, ho sé, i ho sento ne l'ànima. Aquesta vegada no et puc demanar que et quedis, no jo puc fer. T'he de deixar marxar.

Vaig prometre un dia - ja fa temps - que respectaria la reva decisió i que no t'imposaria una vida sense sentir ni conciència. I ara, per fi, puc respectar la meva promesa. Vés Gina. Adéu.